A les 8:30 ha sonat la música (la última nit descansem mitja horeta més) i, en qüestió de segons, els passadís s’ha omplert de nens. La llista de l’All Star genera molta expectativa i així ha estat un any més. Un cop esmorzats, hem aprofitat per avançar feina i començar a plegar sacs, recollir roba i omplir les maletes. És el pitjor moment del Campus, no pel fet de fer la maleta, sinó perquè significa que ja s’acaba.

A les 10:00 han començat els partidets de 5c5 amb els que no havien estat seleccionats per l’All Star. Els mateixos jugadors arbitraven i s’han viscut moments de molt bon bàsquet tot i que les forces escassejaven. A les 11:30h hem donat pas a la presentació dels participants a l’All Star a càrrec de l’speaker de luxe, l’Adrià Saladrigas. Al més pur estil NBA han anat desfilant un per un i s’ha donat pas al partit.

Del partit en podríem estar parlant durant hores. Ha estat digne del que significa un All Star. Jugades ben trenades, accions espectaculars… una passada. Fins arribar al moment àlgid a falta de 15 segons pel final. Igualtat al marcador, anoten els grocs i es situen dos punts amunt a falta de 5 segons pel final. Temps mort dels liles que preparen l’últim atac. Saquen de banda, rep l’Issac José, els grocs intenten fer falta per evitar el tir de tres, però aguanta la falta, s’aixeca des de set metres i… anota! Els liles guanyen d’un punt a falta d’1 segon pel final. Els grocs demanen temps mort i preparen la seva acció per intentar remuntar amb un segon de temps. Saquen els grocs de banda, en Marc Ter Veen que busca una porta enrera des de la frontal de tir lliure cap al mig de la zona, l’Aleix Haro que el veu, li llança la pilota i… alley-hoop! Increïble! Guanyen els grocs a l’últim segon! Mare meva, tothom està de peu saltant amb les mans al cap! Uns d’alegria i els altres d’incredulitat. Quin partit!

Després de la dutxa baixem a dinar. És l’últim àpat del Campus i després ens n’anem cap a l’habitació a acabar de fer la maleta. A les 15:00h ja tenim l’autocar carregat. Comença a ploure per acabar de fer més trista la tornada. No volem marxar, ens ho hem passat tant bé!

Arribem a Badalona i els pares ens ofereixen una ovació. Més d’un no sap ni on està i ens dirigim al centre de la pista per fer el crit de guerra. De cop i volta apareix a la pista la sorpresa del Campus: una pilota de bàsquet per a cada nen!

Esperem que hagueu disfrutat tant del Campus com ho hem fet nosaltres. Ha sigut un autèntic plaer compartir aquests sis dies amb tots vosaltres i esperem poder-ho repetir l’any vinent. Per últim, agraïr, com sempre, la gran feina duta a terme pels entrenadors ja que, sense ells, els Campus no seria possible.

Un… dos… tres… Sam Pep !!!

Avui ha estat l’últim dia sencer de Campus. Al matí, entrenaments, concursos de triples, tirs lliures i two-ball… i recompte de totes les rondes fetes fins ara. A la tarda hem fet les finals d’1c1, de 3c3 (bàsquet decisiu a l’últim segon), two-ball, tirs lliures (un dels moments del Campus: dos preminis han fet 10 de 10 amb tot el Campus mirant-los. La pell de gallina!) i triples (el guanyador? el més petit).

Ha estat, doncs, un dia decisiu que ha finalitzat amb l’entrega de premis (llimona i taronja inclosos), una mica de ball i festa pels més marxosos i la tria del Mr. Pijama d’aquest Campus. El Mr. Pijama ha estat realment disputat no només per l’originalitat dels pijames sinó per la gràcia dels escollits a l’hora de fer el passe de models: ho hauríem d’haver gravat, quin morro que tenen!!!

Així doncs, ara que estem recordant tot el que hem fet avui i fent-ne una mica d’anàlisi acabem amb les mateixes bones sensacions que fins al dia d’avui. Demà ja parlarem de com n’estem de contents (el llimona de jugadors ha quedat desert!) en general, però, el balanç d’avui nostre i el de molts jugadors que ens fan comentaris és: perquè no ho allarguem una mica?

Demà partit dels All-Star, endreçar l’habitació i fer la maleta, dinar i tornada amb autocar cap a casa. Els pares i mares enyorats podeu estar tranquils, queda poc per tenir els vostres fills a casa!

I com sempre i que no falti:

1… 2… 3… Sam Pep !!!

Semblava que avui els núvols ens jugarien una mala passada. Però les ganes del nens d’aprofitar els 5 dies de Campus tot el que puguin fan que, per exemple, haguem entrenat (els preminis i els infantils) durant una estoneta sota la pluja. Com si no passés res. Com si la bola i el terra no rellisqués. Chapeau!

Els entrenaments del matí són durs i amb moltíssima tècnica inidividual, però els jugadors són conscients que sentir les veus de tots els entrenadors del Campus (els entrenadors entrenem cada dia un equip diferent) és extraordinari. Des del nostre punt de vista, agafar cada dia un equip diferent del que portem durant la temporada, a més de servir-nos per a conèixer què i com ho fan els altres equips, fa club i uneix el grup de gairebé 60 que som a Amposta.

Després de l’entrenament, dutxa malgrat les queixes. Faig més olor de sabó que el propi sabó, amb tanta dutxa! Diu en Pol Rueda. I repetir la posada de crema solar: segons l’Àlex Arregui els fem posar crema tot el dia. Fa sol tot el dia, Àlex!

Avui, hem decidit anar adjuntant algunes frases que sentim a la cua del menjador, a les estones lliures, esperant les explicacions d’algun exercici, d’alguna activitat i que ens semblen destacables. Els jugadors parlen del menjar i diuen que és molt variat, que esperen els esmorzars amb molta gana (croissants, torrades, magdalenes, embotit…) i que repeteixen sempre que poden de primer i segon plat, tant per dinar com per sopar.

Una altra parella recorden la nit del Madrid-Barça i riuen, encara, de la cançó que l’Adrià es va inventar (Dudubidu, bidu…). No parem en tot el dia! Fem moltes coses, molt variades. Un dels resums és una frase d’un Mini (del qual no direm el nom….) que diu que “estic millor aquí que a casa”. Bé!!!

O la de la Blanca, una noia de Madrid, que, juntament amb el seu germà, en Diego, han vingut als últims 3 campus i que ens han dit: “el campus es muy divertido y los entrenadores y la gente son muy majos, además hacemos muchas actividades super chulas”.

Una d’aquestes activitats és la Gran Batalla. Després d’emmerdar-nos fins al nas de farina, espuma, cola-cao i xopar-nos d’aigua tot fent jocs, comença una de les joies del Campus on jugadors i entrenadors deixen de ser amics per uns instants i lluiten uns contra altres amb globus plens d’aigua, bombetes de farina, ous i pistoles d’aigua. I sí, ens tornem a dutxar. Hauríeu de veure com en sortim de bruts… Ah! Hem fet fotos, entreu a l’apartat adjunt i mireu-les!

Fins demà i, abans d’anar a dormir, al centre del pavelló el crit de guerra…

1… 2… 3… Sam Pep !!!