Hom diu que les qualitats que millor defineixen l’esperit de la gent de Sant Josep són la inquietud i la constància. Fou la inquietud la que ens va portar a buscar noves formes d’acostar el bàsquet a la gent de Badalona. La temporada 86/87 ens vàrem plantejar la necessitat de fer alguna cosa diferent a les nostres activitats habituals. Volíem trobar una fórmula que ens permetés desenvolupar una tasca de més qualitat amb els nostres jugadors.

La millor solució semblava, sens dubte, organitzar un Campus, que en aquella època començaven a aparèixer a casa nostra i a fer-se molt populars. Es va decidir unànimement tirar endavant amb el projecte i van començar a aparèixer les dificultats.
La primera fou trobar unes dates que poguessin anar bé als nostres monitors, tots ells estudiants, i als alumnes de la nostra Escola de Bàsquet. La majoria dels Campus es portaven a terme durant l’estiu, però nosaltres no podíem afrontar el fet que la majoria de llocs on podíem allotjar-nos estiguessin reservats i, sobretot, la competència que suposaven, per aquells temps, els Campus que organitza la Federació Catalana. Finalment, es va decidir realitzar el Campus durant les festes de Setmana Santa. D’aquesta manera, els monitors podien disposar de dies i presentàvem una activitat en unes èpoques de l’any en què l’oferta lúdica-esportiva no és massa abundant.
La segona dificultat era la de trobar un lloc ideal per a desenvolupar el Campus. Però gràcies a la constància de tots es van poder resoldre aquest i molts altres petits inconvenients que anaven apareixent amb el temps. La manca d’experiència de la majoria de nosaltres en organitzar activitats d’aquest tipus va ser superada amb les ganes de treballar i, sobretot, amb la il·lusió de tot un Club.
Superades totes les dificultats, el 12 d’abril de 1987, curiosament les mateixes dates que enguany, sortíem cap a Arbúcies, la primera seu del Campus de Primavera del C.B. Sant Josep, la nostra nova il·lusió.