El Campus canvia d’escenari degut als problemes per a transportar als jugadors des del lloc d’estada al camp de joc. Amb el canvi guanyàvem comoditat i més hores d’entrenament per la proximitat de les pistes a la residència. A més, l’Alberg disposava d’un gran pati on vàrem instal·lar les cistelles de minibàsquet que portàvem des de Badalona. D’aquesta forma, els més petits no havien de desplaçar-se fins al poble.
En el programa tècnic es van començar a organitzar els primers concursos d’1c1 i de llançaments. Com l’any anterior, ens van visitar en Jordi Villacampa i en José Montero que van fer les delícies de tots els participants. Fins i tot van participar, fora de concurs, en alguns dels campionats de llançaments que s’organitzaven.
El Campus s’acabava amb la consciència col·lectiva de que ja ens havíem assentat i que havíem creat una obra duradora i, sobretot, nostra.