El Barça, campió del I Torneig Internacional Cadet

El I Torneig Internacional Cadet no va poder tenir una final més igualada i competida. El CAI Zaragoza, que havia perdut de gairebé 30 punts en la primera jornada contra el Barça -sense Jaime Pradilla-, volia la venjança. Amb tots aquells fonaments que els havien portat a la gran final: la defensa, l’orgull, la raça, el mai rendir-se. 

I la cirereta del pastís d’un torneig d’alt nivell es va saldar amb un partit trepidant, amb dosis d’emoció, de detalls tècnics i d’una remuntada que va estar ben aprop de certificar-se, però que Borja Fernández va evitar anotant 7 dels últims 9 punts del blaugrana, capturant un rebot ofensiu clau després de dues errades d’Oier Ardanza des del tir lliure i aturant a Pradilla a la zona. El basc va ser designat com a MVP de la final gràcies als 20 punts i 10 rebotes en 26 minuts de joc. Ell i Pau Carreño (12 punts) van ser els jugadors més destacats en l’equip de Marc Calderón.

Els primers compassos del matx van estar marcats per la imprecisió en ambdós equips. Els nervis del context, potser. El voler temptar-se abans d’ensenyar totes les cartes. Qui sap. Però els aragonesos van ser capaços d’aturar l’estil frenètic blaugrana, i Valderrama va minvar la omnipresència que Pradilla demostrà a semifinals contra la Penya. 18-11 guanyava el Barça al final del primer quart.

El CAI, visiblement cansat després de l’esforç físic -i mental- de les semifinals, no va poder desplegar tot el potencial físic en la pressió a tota la pista. No era eficaç. I el Barça va aprofitar-ho per deixar el partit encarrilat al descans (41-27). Les errades dels nois de Miguel Delgado es pagaven car, i els blaugrana tornaven a tenir aquesta progressió de 80-90 punts.

“No podem permetre que arribin a aquella xifra. Allà no hi podem competir”, ens explicava el preparador físic del CAI, Oliver, després de les semifinals. Dit i fet. El conjunt de Saragossa va sortir decidit a canviar el guió del matx, a despullar al Barça. I les errades dels blaugrana van començar a succeir-se. Pèrdues a mitja pista, errades sota el cèrcol, bloquejats en l’atac estàtic… i sense Digbeu -expulsat per faltes- ni Kall, que va patir un tall al llavi després d’un xoc amb Santiago Calvo. Un parcial de 7-21 igualava novament el partit (48-48). Marc Vidal, una autèntic malson pels jugadors blaugrana per la seva constant feina en defensa, i Pradilla, que va començar a dominar a la zona, els causants d’aquest canvi al tercer quart.

L’últim període era caixa o faixa. I el CAI va seguir amb la inèrcia del tercer quart, dominant el tempo del partit amb un Jorge Gracia i Javier García. L’intercanvi de cistelles impedia que cap equip s’escapés en el marcador, arribant a l’últim minut amb una lleugera avantatge del CAI (60-63), que ràpidament va ser superada per Borja Fernández, l’home clau de la final, imperial en els dos costats de la pista. Gracia, que va tenir el triple per empatar, va fallar, i el Barça conqueria el títol.

Pots tornar a veure el partit gràcies als companys de BasketCantera.